BIOCONSTRUCCIÓ, #casesdepalla #casasdepaja#arquitecte

dilluns, 16 de setembre de 2013

Començant a aixecar el mur d'ampolles de vidre i cob






Aquest cap de setmana vam començar amb l'Alba netejant i acabant de tallar les ampolles que necessitàvem i després va venir la Laura que ha contactat amb nosaltres  a través de la Casetadepalla i amb qui hem aixecat la primera part dels remats dels murs. Vam tenir la visita també del Koletes que quan va veure que havíem fet fang es va apuntar ràpid ;)

Aquest cop ja no tenim la formigonera, i a part anem justos del morter de terra que vam comprar, així que la mescla la hem fet amb els peus i aportant terra argilosa del lloc mateix amb palla i una mica de morter d'Ecoclay fins aconseguir una textura que ens agradés.

Vam picar i tamissar la terra per treure rocs, vam fer una "piscina" amb les bales de palla i un plàstic, i amb els peus vam fer la mescla. La sensació va ser molt agradable i divertida i vam aconseguir una molt bona textura amb menys aigua i sense electricitat. En tot cas està bé veure i provar les diferents maneres de fer masses i tot i que tenir una formigonera es pràctic nosaltres sent 2 o 3 persones vam fer una bona quantitat de massa en poc temps també i desdel primer dia que deiem que teniem un dia ganes de fer-ho d'aquesta manera.


Fent el primer tamis de la terra i rascant els "rocs" d'argila
Aspecte de la massa


La tècnica que hem utilitzat seria el "cob", que en realitat no és més que utilitzar una massa molt similar a la capa de cos però una mica més seca (amb poca aigua) que hem anat posant entre les ampolles per fixar-les entre si. Primer vam anivellar la superfície on volíem posar les ampolles i després amb l'ajuda d'una canya anàvem colocant les ampolles en la posició desitjada i les uniem amb fang. Finalment vam passar una llana per amagar una mica la textura de a palla i intentar donar-li el mateix aspecte que el mur inferior.

Posant cob a la base per anivellar les ampolles i enganxar-les
Abans de començar a aplicar aquesta capa vam mullar amb barbotina tota la superfície de contacte amb fabg-fusta i canyís i vam rascar bé la capa inferior per aconseguir que s'ajuntessin les dues capes i la nova part del mur es "fusionés" amb l'antiga. A veure com surten les juntes entre fangs i fusta, ja que tot i que hem prés algunes precacuions amb el canyís per evitar esquerdes pot ser que haguem de fer un acabat a tot al conjunt al final per arreglar juntes i el color. Quan s'assequi ho veurem.






allisant la massa amb una "llaneta"

Aspecte del tram de mur superior acabat encara humit







També una altra cosa que hem estat fent és acabar de netejar algunes ampolles que teniem i acabar de tallar i preparar tots els maons de vidre que necessitem. La setmana que ve ara que ja tenim tots els maons preparats i ja sabem com fer-ho a a veure si podem acabar de rematar tot el perímetre i tanquem finalment la "caseta".

 

"maons" preparats


dimarts, 10 de setembre de 2013

9a setmana de treball. Pintures naturals, canyes i evolució interior



Pintures naturals d'argila:

Per pintar amb argila hem fet servir pasta d'almidó o "engrudo" i hem fet servir les proporcions del llibre que no deixaré de recomanar de la Rikki i la Maren ( Casas de paja: una guia para autoconstructores) de pintures naturals d'argila. Segons això hem fet servir 1 part d'"engrudo", 2 d'aigua i nosaltres li hem posat una d'argila de morter d'Atacama que teníem. El resultat és una pintura no molt densa, amb gra (els morters d'ecoclay porten sorra) però resistent al fregament (per l'engrudo) i que dóna almenys un acabat natural a les parets de la caseta que s'adossa a la casa de palla. A veure com envelleix ;)

Les pintures naturals d'argila (que es poden fer a partir d'argila blanca i colorants naturals) són una solució que pot ser molt més econòmica i més sana que les pintures plàstiques que estem acostumats a utlitzar i a respirar en les nostres cases i que estan plenes de productes tòxics per el nostre organisme.


La pasta d'almido és un additu natural que es prepara fent una espècie de beixamel amb farina i aigua. Per prepara-ho, (segons la recepta del llibre de Rikki Nitzkin i Maren Termens) es posen 2 parts d'aigua freda amb una part de farina i s'aparta. També es posen 2 parts d'aigua al foc en una olla i es porta a ebullició. Quan l'aigua bull s'afegeix la mescla que hem apartat freda i es remena fins que adquireix una textura espessa a foc lent.

Amb la pasta d'almidó feta hem pintat l'escala i l'escultura de la paret i hem començat a pintar les partes de la caseta rehabilitada

 



Escala pintada amb morter d'Atacama d'Ecoclay

Començant a pintar la part de dalt de la rehabilitació:





Pintem amb morters d'argila Atacama les partes interiors de la part rehabilitada


Canyes i cosetes:
Aprofitant que era lluna menguant, abans d'arribar vam fer una escpadeta a buscar canyes, que possiblement farem servir per fer una subestructura per recolzar les ampolles en la part més alta del mur.

Teòricament el millor moment de collir canyes (o tallar fusta) és en lluna menguant de gener o febrer ja que és la època de l'any en que la sàvia de la planta està a l'arrel i menys activa de manera que en tallar-la es conserva molt millor i no té problemes de podrició ni fongs. Antigament això es sabia i es feia i per això a les ciutats i pobles vells trobem sostres-fals amb canyís que tenen 200 anys d'antiguitat amb les canyes en  perfecte estat.


La canya és un material natural originària d'Àsia però portada aquí fa uns 6000 anys i que creix per tot arreu. Està considerada una planta invasiva i es convenient la seva extracció ja que si no es cull obtura les rieres i a part desplaça les altres espècies de l'ecosistema. Des de fa uns anys s'està utilitzant com a material de construcció per fer arcs i tota mena d'estructures amb usn acabats orgànics excepcionals. Nosaltres com comento ho farem servir de suport per començar a tocar aquest material però si us interessa el tema de la bioconstrucció amb canyes a Espanya, podeu veure la feina que fa la gent de Canya viva,  Econstrucció o els meus companys i més pròxims, la gent d'Investigació Canyera per citar-ne alguns exemples.




D'altra banda també hem estat grapant canyís al costat dels pilars i al sostre per millorar l'adherència i evitar fisures quan fem el mur d'ampolles amb cob, ja que com he comentat a la resta d'entrades sobre morters d'argila la fusta tendeix a separar-se de fan fent una esquerda. Espero que amb aquestes tires de canyís les minimtzem o les evitem.


Ara si que amb uns quants maons de vidre preparats i les juntes llestes, estem a punt per començar a fer massa i fer el nostre mur d'ampolles de vidre i fang.


dilluns, 9 de setembre de 2013

9a setmana de treball amb voluntari@s: Tallant ampolles

Primer grup de voluntari@s del setembre començant a tallar ampolles i fent pintures naturals d'argiles, amb el Manson, la Lae, l'Alba i la gent del col:lectiu d'arquitectes base-A: Anna, Cristina, Pepe i Montse. Un plaer, gràcies!


Per aquesta nova etapa de la caseta de palla volem fer els acabats i ens falta fer com a obra grossa la claraboia amb el mur d'ampolles de vidre reciclat. Portem des del maig-juny recopilant i netejant ampolles grosses i en devem tenir a la vora de 450. Ens fa molta il·lusió que coneguem en bona part la procedència d'aquestes ja que entre les ampolles hi ha les dels casaments i aniversaris d'amics nostres, de bars d'amics i familiars, de la festa major, dels voluntaris, d'amics que ens han fet arribar caixes senceres pel seu compte... i  el millor de tot és que en tenim amb bastants colors i formes diferents.

Per tallar les ampolles després de consultar vàries tècniques que circulen per internet em vaig decantar per la que consisteix en marcar les ampolles per on volem que es tallin i després aplicant-los calor i fred. El xoc de temperatures fa que l'ampolla es trenqui per el punt que hem marcat si ho hem fet bé. 

Per facilitar la feina de marcar les ampolles vaig fabricar una petita "màquina" regulable que permetés marcar el vidre d'ampolles circulars amb diferents mides. Ja penjaré una entrada explicant com fer-la.

 


La primera feina va ser començar a seleccionar les ampolles (les havíem classificat per colors i tipus en caixes per facilitar la feina) i fer proves per saber a quina mesura havíem de tallar l'ampolla i aconseguir una mesura pròxima a 36cm de gruix total del totxo de vidre. El que hem fet és tallar una de cada dues ampolles per estalviar-nos feina però, com el món del reciclatge fa que tinguis un munt d'ampolles diferents a les teves mans, et comences a adonar de la multitud de formes i mides que existeixen i que s'han de combinar i això és un bon trencaclosques. Però anant a poc  a poc, s'arriba lluny i ja en tenim unes quantes. 

Així doncs els passos a seguir per fer maons de vidre que hem fet són:


1. Buscar la mida que volem i marcar les ampolles:





Ajustant la màquina per marcar el vidre a la mesura desitjada i marcant

2. Escalfant i refredant l'ampolla marcada. (una olla d'aigua calenta i una d'aigua freda amb gel)





3. Ficant l'ampolla tallada a dins d'una ampolla sencera i enganxant-les amb cinta adhesiva 


 

 

Maó de vidre acabat i preparat per col·locar. En aquest cas rodó i color verd-verd clar, però estem intentant de fer-los del mateix color a les dues bandes si les mesures ho permeten



I aquí la producció de la setmana de caixes plenes de maons de vidre de 36cm. Marró-Blanc-Verds- Marró clar- Translúcids-  Culs rodons, quadrats i ovalats. Entre aquestes i les de dues caixes a mig omplir que no surten a la foto 137. Molt bona feina, això funciona!!!



"Màquina" per tallar ampolles de vidre

eina per tallar vidre
Hi ha diverses tècniques que circulen per internet per tallar ampolles de vidre. Totes es basen en el principi de provocar un xoc de temperatures (calor-fred) al vidre perquè es trenqui, amb una resistència elèctrica, amb un cordill empapat d'alcohol, amb oli calent... Finalment la que em va semblar més fàcil de fer, i menys perillosa, va ser marcar les ampolles amb una eina per tallar el vidre que es pot trobar en qualsevol ferreteria.

El problema és que aquests "llapissos" per tallar vidre estan pensats per tallar en pla i vaig muntar aquesta "màquina" senzilla regulable per poder fer girar les ampolles de tal manera que es tallessin per el punt on volíem.



Per fer-la vaig comprar un llapis talla vidres i vaig agafar, d'una calaixera que vaig trobar al carrer, un calaix, les seves guies, i una porta del moble mateix que, després de tallar-la, he fet servir com a base.




Es tracta de muntar una cantonada rígida amb una fusta a través on recolzarem l'ampolla i clavar a un costat unes guies a la fusta base. A sobre vaig empalmar els dos laterals del calaix i vaig posar la ranura a sobre les guies. Després vaig clavar en perpendicular i alineat amb els taulons el llapis per tallar vidre de tal manera que en col·locar l'ampolla aquesta tingués una bona part de contacte amb els llistons i toques tangencialment el vidre. Com la eina per tallar ha d'estar ben fixa vaig fer diversos forats a cada cm a manera de tope" de manera que amb un parell de cargols es pugui fixar en diferents posicions la eina per tallar. Finalment vaig dibuixar una "regla" per saber a quants cm quedava el tall de l'ampolla d'una manera fàcil.


cantonada rígida i eina mòbil

Aquí podem veure els forats a la base a on s'encargolen els "topes" per modificar la posició del tall
  


Per fer-la anar es tracta de encaixar l'ampolla amb el cul (en aquest cas) a la part fixa i apretant anar-a fent girar recolzada sobre els taulons llargs. mentre gira l'ampolla fa un soroll de que el vidre esta rascant-se. Es dóna una única volta ja que si no es fa malbé l'eina i a part el tall si no no queda bé


Després de marcar-les es tracta de passar l'ampolla per aigua calenta i freda i es trenquen elles soles sense necessitat de cops ni res.

Primeres proves

De moment a nosaltres ens està funcionant seria millor inclús si es pogués moure també en l'altre sentit l'eina de tall però vaja hi haurien múltiples versions del mateix. Al final del que es tracta es de poder fer que la eina quedi ben fixa i podem girar l'ampolla sense que aquesta es mogui.  Us animo a fer i buscar el mètode que us sigui més fàcil i còmode amb el que tingueu a mà. DIY