BIOCONSTRUCCIÓ, #casesdepalla #casasdepaja#arquitecte

dimarts, 10 de setembre de 2013

9a setmana de treball. Pintures naturals, canyes i evolució interior



Pintures naturals d'argila:

Per pintar amb argila hem fet servir pasta d'almidó o "engrudo" i hem fet servir les proporcions del llibre que no deixaré de recomanar de la Rikki i la Maren ( Casas de paja: una guia para autoconstructores) de pintures naturals d'argila. Segons això hem fet servir 1 part d'"engrudo", 2 d'aigua i nosaltres li hem posat una d'argila de morter d'Atacama que teníem. El resultat és una pintura no molt densa, amb gra (els morters d'ecoclay porten sorra) però resistent al fregament (per l'engrudo) i que dóna almenys un acabat natural a les parets de la caseta que s'adossa a la casa de palla. A veure com envelleix ;)

Les pintures naturals d'argila (que es poden fer a partir d'argila blanca i colorants naturals) són una solució que pot ser molt més econòmica i més sana que les pintures plàstiques que estem acostumats a utlitzar i a respirar en les nostres cases i que estan plenes de productes tòxics per el nostre organisme.


La pasta d'almido és un additu natural que es prepara fent una espècie de beixamel amb farina i aigua. Per prepara-ho, (segons la recepta del llibre de Rikki Nitzkin i Maren Termens) es posen 2 parts d'aigua freda amb una part de farina i s'aparta. També es posen 2 parts d'aigua al foc en una olla i es porta a ebullició. Quan l'aigua bull s'afegeix la mescla que hem apartat freda i es remena fins que adquireix una textura espessa a foc lent.

Amb la pasta d'almidó feta hem pintat l'escala i l'escultura de la paret i hem començat a pintar les partes de la caseta rehabilitada

 



Escala pintada amb morter d'Atacama d'Ecoclay

Començant a pintar la part de dalt de la rehabilitació:





Pintem amb morters d'argila Atacama les partes interiors de la part rehabilitada


Canyes i cosetes:
Aprofitant que era lluna menguant, abans d'arribar vam fer una escpadeta a buscar canyes, que possiblement farem servir per fer una subestructura per recolzar les ampolles en la part més alta del mur.

Teòricament el millor moment de collir canyes (o tallar fusta) és en lluna menguant de gener o febrer ja que és la època de l'any en que la sàvia de la planta està a l'arrel i menys activa de manera que en tallar-la es conserva molt millor i no té problemes de podrició ni fongs. Antigament això es sabia i es feia i per això a les ciutats i pobles vells trobem sostres-fals amb canyís que tenen 200 anys d'antiguitat amb les canyes en  perfecte estat.


La canya és un material natural originària d'Àsia però portada aquí fa uns 6000 anys i que creix per tot arreu. Està considerada una planta invasiva i es convenient la seva extracció ja que si no es cull obtura les rieres i a part desplaça les altres espècies de l'ecosistema. Des de fa uns anys s'està utilitzant com a material de construcció per fer arcs i tota mena d'estructures amb usn acabats orgànics excepcionals. Nosaltres com comento ho farem servir de suport per començar a tocar aquest material però si us interessa el tema de la bioconstrucció amb canyes a Espanya, podeu veure la feina que fa la gent de Canya viva,  Econstrucció o els meus companys i més pròxims, la gent d'Investigació Canyera per citar-ne alguns exemples.




D'altra banda també hem estat grapant canyís al costat dels pilars i al sostre per millorar l'adherència i evitar fisures quan fem el mur d'ampolles amb cob, ja que com he comentat a la resta d'entrades sobre morters d'argila la fusta tendeix a separar-se de fan fent una esquerda. Espero que amb aquestes tires de canyís les minimtzem o les evitem.


Ara si que amb uns quants maons de vidre preparats i les juntes llestes, estem a punt per començar a fer massa i fer el nostre mur d'ampolles de vidre i fang.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada